{"id":1149,"date":"2022-09-30T10:54:07","date_gmt":"2022-09-30T08:54:07","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=1149"},"modified":"2024-03-15T12:06:16","modified_gmt":"2024-03-15T11:06:16","slug":"de-com-hemingway-va-adquirir-la-masia-de-joan-miro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2022\/09\/30\/de-com-hemingway-va-adquirir-la-masia-de-joan-miro\/","title":{"rendered":"De com Hemingway va adquirir \u00abLa masia\u00bb de Joan Mir\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

El 1925, Ernest Hemingway va comprar La masia <\/em>a Joan Mir\u00f3. Tots dos es coneixien i fins i tot acostumaven a boxejar junts en el mateix gimn\u00e0s de Par\u00eds. La hist\u00f2ria de com Hemingway va comprar el quadre no t\u00e9 p\u00e8rdua. A Edicions del Cr\u00e0ter ens va agradar tant quan vam saber que Hemingway havia fet servir els diners de l’avan\u00e7ament del llibre que hem publicat, En el nostre temps<\/a> (In our time<\/em>), que vam decidir fer-ne la portada del llibre. <\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 us oferim un extracte del magn\u00edfic llibre de Josep Massot, Joan Mir\u00f3. El nen que parlava amb els arbres<\/a><\/em> (del qual us en recomanem la lectura) on s’explica l’aventura de Hemingway per adquirir La masia<\/em>. Llegiu-lo que xalareu:<\/p>\n\n\n

\n
\"Hemingway
Hemingway, a la seva casa de L’Havana amb La masia <\/em>de fons.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

“Quan Hadley i Hemingway van assistir al vernissatge de la galeria Pierre van tornar a veure La masia<\/em>. Hemingway \u2014ja hi havia present a la seva vida Pauline Pfeiffer\u2014 va pensar que seria un bon regal d’aniversari per a la seva dona. Hi ha dues versions sobre com va aconseguir el cobejat quadre. Hemingway va publicar la seva versi\u00f3 al Cahiers d’Art<\/em> dedicat a Mir\u00f3 el 1934, en la qual, de passada, fa al\u00b7lusi\u00f3 de manera cr\u00edtica a Gertrude Stein i la seva Autobiografia<\/em>:<\/p>\n\n\n\n

Quan vaig con\u00e8ixer Mir\u00f3 ell tenia molt pocs diners i molt poc per menjar. Ell va treballar tot el dia, dia rere dia, durant nou mesos pintant una enorme i meravellosa pintura titulada La masia<\/em>. No volia vendre-la ni desprendre-se’n. Ning\u00fa que l’hagu\u00e9s vist podia posar en dubte que havia estat pintada per un gran pintor i quan est\u00e0s pintant coses de les quals la gent encara no es refia, \u00e9s bo tenir al teu voltant alguna cosa que ha trigat el temps que triga una dona a tenir un fill (una dona que no \u00e9s una dona va trigar una tercera part d’aquest temps a escriure la seva autobiografia) i que mostri que ets un gran pintor.<\/p>

Despr\u00e9s que Mir\u00f3 pint\u00e9s La masia<\/em> i James Joyce escriv\u00eds Ulysses, els dos tenien dret a esperar que la gent confi\u00e9s en les coses que fessin a continuaci\u00f3, encara que no les entenguessin i ells, malgrat tot, haguessin hagut de seguir treballant molt dur.<\/p>

Si tu has pintat La masia<\/em> i has escrit Ulysses i despr\u00e9s has seguit treballant molt dur, no necessites una Alice B. Toklas.<\/p>

Finalment tots van haver de vendre-ho tot i si Mir\u00f3 havia de tenir un marxant, havia de permetre que la tela an\u00e9s amb les altres pintures. Per\u00f2 Shipman, que li va enviar el marxant, va fer que aquest li pos\u00e9s preu i que acced\u00eds a vendre-l’hi. Va ser probablement l’\u00fanic bon negoci que va fer Shipman en tota la seva vida. Per\u00f2 haver fet un bon negoci va haver de ser per a ell una cosa incomprensible, perqu\u00e8 el mateix dia em va venir a veure i em va dir: “Hem, hauries de ser tu qui tingui La masia<\/em>. No hi ha res que jo vulgui tant com vols tu aquest quadre. Hauria de ser teu”.<\/p>

Jo vaig argumentar contra aquesta explicaci\u00f3 que no es tractava nom\u00e9s de com l\u2019apreci\u00e9s. Tamb\u00e9 calia considerar-ne el preu.<\/p>

\u2014Aix\u00f2 no m\u2019importa \u2014va dir\u2014. Si \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de diners, me\u2019l jugar\u00e9 als daus amb tu.<\/p>

\u2014Val molt m\u00e9s del que nosaltres ens podem permetre, Evan. No tens ni idea del que arribar\u00e0 a valer.<\/p>

\u2014Aix\u00f2 no m\u2019importa \u2014va dir\u2014. Si \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de diners, me\u2019l jugar\u00e9 als daus. Que aix\u00f2 dels diners ho decideixin els daus. De tota manera, tu mai no el vendr\u00e0s.<\/p>

\u2014No tinc dret a tirar els daus, estar\u00e0s jugant contra tu mateix.<\/p>

\u2014Deixa que els daus decideixin \u2014va insistir Shipman\u2014. Si perds, ser\u00e0 meva. Tira els daus.<\/p>

Van rodar els daus i vaig guanyar i vaig fer el primer pagament. Vam acordar pagar 5.000 francs per La masia<\/em> i aix\u00f2 era 4.250 francs m\u00e9s del que jo mai havia pagat per un quadre. El quadre \u00e9s clar es va quedar a casa del marxant.<\/p>

Quan va arribar el termini per fer l\u2019\u00faltim pagament, el marxant estava molt content perqu\u00e8 sabia que no tenia diners ni a casa ni al banc. Si no pagava aquell dia la pintura es quedaria en el seu poder. Dos Passos, Shipman i jo vam rec\u00f3rrer bars i restaurants i vam aconseguir que ens deixessin els diners que faltaven. Vam pagar la pintura i ens la vam endur a casa en un taxi. Al marxant no li va agradar gens, perqu\u00e8 ja li havien ofert quatre vegades m\u00e9s del que vam pagar-ne. Per\u00f2 li vaig dir, com sovint t’ho diuen a tu a Fran\u00e7a, que un negoci \u00e9s un negoci.<\/p>

Al taxi descapotable el vent inflava l’enorme tela com si fos una vela i vam dir al taxista que condu\u00eds una mica m\u00e9s a poc a poc. Jo no canviaria aquesta tela per res del m\u00f3n. Mir\u00f3 em va venir a veure i em va dir: “estic molt content que sigui vost\u00e8 qui tingui La masia<\/em>“.<\/p>

l avui dia, sempre que ens veiem, em diu: \u201cestic content, tu sais<\/em>, que vost\u00e8 tingui La masia<\/em>\u201d<\/p>

T\u00e9 tot el que sents sobre Espanya quan ets all\u00e0 i tot el que sents quan no hi ets i no pots anar-hi. Ning\u00fa ha sabut pintar aquestes dues coses tan oposades. Encara que Juan Gris ho va pintar com quan saps que tu mai no hi anir\u00e0s. Picasso \u00e9s molt diferent. Picasso \u00e9s un negociant. Va ser un dels pintors m\u00e9s grans que ha existit. Per\u00f2 aix\u00f2 es fa ara massa llarg i el que cal fer \u00e9s mirar la pintura i escriure sobre ella.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"Ernest
Ernest Hemingway pescant a Key West el 1928. Ernest Hemingway
Photograph Collection, John F. Kennedy Presidential Library and Museum, Boston.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

La versi\u00f3 que Shipman va explicar a Malcom Cowley varia en alguns detalls. Hemingway, en assabentar-se del seu pacte amb Viot, va entrar en c\u00f2lera, recordant-li que ell havia vist el quadre abans. Shipman va proposar llavors jugar-se la tela llan\u00e7ant una moneda, a cara o creu. En aquesta versi\u00f3 qui va guanyar va ser Shipman, no Hemingway, per\u00f2 Shipman, en veure tan afligit el seu amic i amb les butxaques buides, la hi va cedir. Hemingway, despr\u00e9s de la fama que estava adquirint Mir\u00f3 arran de l’exposici\u00f3 a la galeria Pierre, va pagar unes arres de mil francs el 22 de juliol amb els diners que li havia enviat el seu editor novaiorqu\u00e8s pels relats d’In<\/em> our time<\/em>. Faltaven per pagar 2.000 francs, ja que constava un rebut anterior de 350 francs: \u00e9s a dir, nom\u00e9s hi ha documentat el pagament de 3.350 francs (250 d\u00f2lars). Ell se’n va anar al seu tercer San Ferm\u00edn a Pamplona i va passar l’estiu escrivint The sun also rises<\/em>. Shipman va tornar als Estats Units a veure la seva mare i a seguir el circuit de curses de cavalls. Quan van tornar de les vacances, Jacques Viot li va demanar la suma que faltava. Un cop en el seu poder, Hemingway va regalar el quadre a Hadley pel seu 34\u00e8 aniversari el 9 de novembre i el van penjar sobre la cap\u00e7alera del llit. A l’agost de l’any seg\u00fcent es van divorciar. El quadre se\u2019l va quedar Hadley, que el va penjar en el seu nou pis de la Rue Fleurus, al costat del domicili de Gertrude Stein, padrina del seu fill Bumby, i m\u00e9s tard a la Blanchi. Segons \u00c0lex Fern\u00e0ndez de Castro (La masia. Un mir\u00f3 para Mrs. Hemingivay<\/em>), Hemingway va demanar prestada La masia<\/em> a Hadley, que s’havia casat el 1933 amb Paul Mowrer. Mai no l\u2019hi va retornar. El quadre s\u2019exhibeix actualment a la National Gallery of Art de Washington com a donaci\u00f3 de Mary Hemingway.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autor d\u2019A Moveable Feast <\/em>havia apostat en la seva joventut per Masson, Mir\u00f3 i Gris. Per\u00f2 tenia una especial predilecci\u00f3 per La masia<\/em>, no nom\u00e9s perqu\u00e8 podia presumir que havia apostat per un pintor quan ning\u00fa el coneixia o perqu\u00e8 li recordava els seus anys feli\u00e7os a Par\u00eds o perqu\u00e8 havia fet un negoci rod\u00f3 en comprar una obra mestra per un preu rid\u00edcul. La masia<\/em> enlla\u00e7a, sota la superf\u00edcie d’un llenguatge simple, dur i clar, amb una veritat oculta, l’iceberg submergit que l’espectador ha de completar, com en els seus relats i novel\u00b7les. En un dels seus textos africans, el narrador diu que els arbres s\u00f3n grisos com els arbres de Masson. A La masia<\/em> hi ha una puresa i un sentiment d’arrelament a la terra i la natura, una casa que mai no va tenir el n\u00f2mada Hemingway. Ell i Mir\u00f3 es van continuar veient als Estats Units i Europa. L’atracci\u00f3 de Hemingway pel quadre va arribar a l’extrem de copiar la torre blanca de l’edifici de Mont-roig per construir-ne un de semblant a Florida. Els masovers del mas Mir\u00f3 explicaven que una tarda van veure un personatge estrany rondant pels voltants. Pensant que era un lladre de gallines, van treure els gossos i les escopetes per fer-lo fora de les terres. Era Hemingway.”<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Josep Massot, Joan Mir\u00f3. El nen que parlava amb els arbres<\/em>. Gal\u00e0xia Gutenberg, 2018<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n