{"id":116,"date":"2021-08-15T21:31:32","date_gmt":"2021-08-15T19:31:32","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=116"},"modified":"2024-03-15T12:05:29","modified_gmt":"2024-03-15T11:05:29","slug":"emile-zola-i-guy-de-maupassant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2021\/08\/15\/emile-zola-i-guy-de-maupassant\/","title":{"rendered":"\u00c9mile Zola i Guy de Maupassant"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"
Maupassant amb dues de les seves grans aficions: el rem i les senyoretes<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Zola i Maupassant<\/strong><\/a> s’havien conegut molts anys abans. Abans incl\u00fas que Maupassant comenc\u00e9s a escriure llibres. Junts havien participat a les anomenades soir\u00e9es de Medan<\/em>, una trobada amb els tamb\u00e9 escriptors Huysmans, C\u00e9ard, Hennique i Alexis, en la qual cada autor es va comprometre a presentar un llibre. Maupassant, que col\u00b7laborava als diaris per\u00f2 no havia escrit cap llibre, hi va portar el recull de relats Boule de suif <\/em>(Bola de s\u00e9u o Bola de greix, segons la traducci\u00f3). Dels sis llibres presentats, va ser el que va tenir m\u00e9s \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 de Zola amb l’autor dels Contes de la becada<\/strong><\/a> t\u00e9 etapes m\u00e9s properes i etapes m\u00e9s fredes. Maupassant es va anar a\u00efllant de la societat d’autors francesos, mica en mica es va deixar d’interessar pels afers literaris. Quan la follia provocada per la s\u00edfilis que patia el va comen\u00e7ar a afectar de forma severa, els pocs escriptors que encara hi tenien relaci\u00f3 se’n va desentendre del tot. Quan va morir el 1893, nom\u00e9s Zola va parlar en les seves ex\u00e8quies. Aqu\u00ed us n’hem tradu\u00eft el discurs:<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Emile Zola, 7 de juliol de 1893, ex\u00e8quies de Guy de Maupassant<\/h2>\n\n\n\n

Senyors,<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s en nom de la Societ\u00e9 des Gens de Lettres<\/em> i de la Societ\u00e9 des Auteurs dramatiques<\/em> que haig de parlar. Per\u00f2 els prego que se\u2019m permeti parlar en nom de la literatura francesa, no pas com a col\u00b7lega sin\u00f3 com a camarada, com a germ\u00e0 gran o com un amic que ha vingut aqu\u00ed a retre un suprem homenatge a Guy de Maupassant.<\/p>\n\n\n\n

Vaig con\u00e8ixer Maupassant ja fa divuit anys, a casa de Gustave Flaubert. Encara el veig, ben jove, amb els ulls clars i somrients, callant amb un aire modest i filial davant el mestre. Ens escoltava tota la tarda sencera, amb prou feines atrevint-se a dir una paraula de tant en tant, per\u00f2 d\u2019aquest noi s\u00f2lid, de fisonomia franca i oberta, en sortia un aire tan alegre i tan feli\u00e7, de vida tan valenta, que tots l\u2019estim\u00e0vem per aquesta frag\u00e0ncia bona i neta que ens aportava. Adorava els exercicis violents, les llegendes de proeses fascinants el corprenien enormement. No ens pod\u00edem ni pensar que algun dia arribaria a tenir talent.<\/p>\n\n\n\n

I llavors va esclatar Bola de greix<\/em>, aquesta obra mestra, aquesta obra perfecta de tendresa, d\u2019ironia i valentia. Al primer intent va parir l\u2019obra decisiva i es va col\u00b7locar entre els mestres. Va ser una de les nostres grans alegries, ja que es va convertir en el nostre germ\u00e0, el de tots els que l\u2019hav\u00edem vist cr\u00e9ixer sense sospitar el seu geni. I a partir d\u2019aquell dia, no va deixar de produir amb una abund\u00e0ncia, una seguretat, una for\u00e7a magistral que ens meravellava. Col\u00b7laborava a molts diaris. Els contes i els relats se succe\u00efen amb una varietat infinita, totes d\u2019una perfecci\u00f3 admirable, aportant cadascun una petita com\u00e8dia, un petit drama complet, obrint una finestra sobtada a la vida. Feia riure, plorar i pensar quan se\u2019l llegia. Podria citar alguns d\u2019aquests relats curts que contenien, en poques p\u00e0gines, el moll de l\u2019os d\u2019aquells totxos que altres novel\u00b7listes amb tota seguretat haurien escrit. Per\u00f2 em caldria citar-los tots i, ben mirat, que no han esdevingut cl\u00e0ssics com una faula de La Fontaine o un conte de Voltaire?<\/p>\n\n\n\n

Maupassant va voler ampliar el seu ventall per respondre aquells que el feien un especialista i l\u2019encasellaven en el relat, i amb aquella energia tranquil\u00b7la, aquella facilitat sana que el caracteritzava, va escriure dues novel\u00b7les superbes, on totes les qualitats del contista es retrobaven engrandides, refinades per la passi\u00f3 de la vida. Havia trobat un al\u00e8, aquest gran al\u00e8 hum\u00e0 que fa les obres apassionants i vives. Des d\u2019Une vie<\/em> fins a Notre C\u0153ur<\/em>, passant per Bel-Ami<\/em>, per La Maison Tellier<\/em> i Fort comme la Mort<\/em>, sempre hi trobem la mateixa visi\u00f3 forta i simple de l\u2019exist\u00e8ncia, un an\u00e0lisi impecable, una forma tranquil\u00b7la de dir-ho tot, una mena de sinceritat sana i generosa que conqueria tots els cors. I tamb\u00e9 vull fer una menci\u00f3 especial a Pierre et Jean<\/em>, que al meu entendre \u00e9s la gran meravella, la joia amagada, una obra insuperable de veritat i grandesa.<\/p>\n\n\n\n

Tot el geni de Maupassant es troba en l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019aquest fenomen. Si va ser compr\u00e8s i estimat des del primer moment, fou perqu\u00e8 ens va mostrar l\u2019\u00e0nima francesa, els dons i qualitats que havien fet brillar el nostre poble. Se\u2019l comprenia perqu\u00e8 era la claredat, la simplicitat, la mesura i la for\u00e7a. Se l\u2019estimava perqu\u00e8 tenia una bondat riallera i una s\u00e0tira profunda que, com de miracle, no era gens malintencionada, una alegria valenta que persistia fins i tot sota les ll\u00e0grimes. Formava part del gran llinatge que podem seguir des de l\u2019albada de la nostra llengua fins els nostres dies; els seus avantpassats eren Rabelais, Montaigne, La Fontaine, els millors i m\u00e9s clars, els que s\u00f3n la ra\u00f3 i la llum de la nostra literatura. Els lectors i els admiradors no s\u2019equivocaven, van anar instintivament a aquesta font cristal\u00b7lina i abundant, a aquesta bondat de pensament i d\u2019estil que satisfeia les seves necessitats. I van saber-hi recon\u00e8ixer un escriptor m\u00e9s aviat pessimista que els donava una feli\u00e7 sensaci\u00f3 d\u2019equilibri i de vigor en la perfecta claredat de les seves obres.<\/p>\n\n\n\n

Ah!, la claredat, quina font de gr\u00e0cia on voldria veure refrescar-se generacions senceres! M\u2019agradava molt Maupassant perqu\u00e8 era del cert de la nostra sang llatina, i pertanyia a la fam\u00edlia de les grans honestedats liter\u00e0ries. \u00c9s cert, no s\u2019han de posar l\u00edmits a l\u2019art, cal acceptar els complicats, els refinats i els obscurs, per\u00f2 em sembla que aquests no s\u00f3n res m\u00e9s que disbauxa o, si es vol, el delit d\u2019un moment, i que cal retornar sempre als simples i clars, com es torna sempre al pa que alimenta sense mai arribar a cansar-nos. La salut \u00e9s aqu\u00ed, en aquest bany de sol, en aquesta onada que ens envolta per tots costats. Potser la p\u00e0gina que admirem de Maupassant li ha costat cert esfor\u00e7. Qu\u00e8 importa, si aquesta fatiga no es nota, si som reconfortats per aquesta naturalitat perfecta, pel vigor tranquil que la desborda! Un surt d\u2019aquesta p\u00e0gina del tot revitalitzat, amb l\u2019alegria moral i f\u00edsica d\u2019un passeig sota la plena llum del dia.<\/p>\n\n\n

\n
\"Maupassant
Maupassant i uns amics sobre el Bel-Ami, el1890. El vaixell no va ser l’\u00fanica possessi\u00f3 que va batejar amb el nom d’algun dels seus llibres.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Els anys de producci\u00f3 cont\u00ednua anaven passant i Maupassant evolucionava a poc a poc cap a altres terrenys d\u2019exploraci\u00f3. Sempre va tenir curiositat pels cels nous i les contrades desconegudes. Va viatjar molt, es va emportar una visi\u00f3 intensa dels pa\u00efsos que va travessar. El seu gust per la claredat i la simplicitat el van portar a sentir horror per l\u2019ofici de la literatura. Mai cap home ha sentit menys la tinta que ell, i va arribar al punt de no parlar mai de literatura, de viure apartat del m\u00f3n de les lletres, treballant per necessitat, deia, i no per aconseguir la gl\u00f2ria. Aix\u00f2 ens sorprenia, a la resta de nosaltres, als quals la idea de literatura se\u2019ns ha cruspit l\u2019exist\u00e8ncia. Tot i aix\u00ed, crec de deb\u00f2 que tenia ra\u00f3, i que la vida val la pena de ser viscuda en si mateixa, fora de la feina. Tamb\u00e9 cal viure-la per con\u00e8ixer-la, i \u00e9s segur que Maupassant, aquests \u00faltims anys, havia engrandit singularment el seu m\u00f3n de camperols i burgesos, que havia adquirit un sentiment m\u00e9s delicat i profund per la dona, que s\u2019encaminava cap a obres m\u00e9s minucioses i \u00e0gils.<\/p>\n\n\n\n

S\u00e9 prou b\u00e9 que alguns comen\u00e7aven a enyorar el Maupassant del comen\u00e7ament, i jo mateix no veia sense inquietud com perdia el seu bell equilibri. Per\u00f2 no \u00e9s aquest el lloc per jutjar encara la seva obra, i l\u2019\u00fanic que podem dir \u00e9s que fins al darrer dia, aquest qui pretenia ser indiferent a la literatura, va estimar el seu art i el va cercar a tothora, que s\u2019esfor\u00e7ava per progressar sempre, amb el sentit m\u00e9s esmolat de la veritat humana.<\/p>\n\n\n\n

Era ple de felicitat i hi insisteixo perqu\u00e8 la grandesa de la figura que deixar\u00e0 en la mem\u00f2ria dels homes es troba sens dubte en aquest punt. M\u2019agradaria tornar-lo a veure amb el rostre rialler, segur del triomf, quan em va venir a donar la m\u00e0 en les hores joioses de la joventut. M\u2019agradaria tornar-lo a veure m\u00e9s endavant en el seu \u00e8xit, tan senzill i tan franc, acollit per tothom, celebrat, aclamat, portat a la gl\u00f2ria com un enlairament natural. Va ser molt afortunat, fins i tot en no fer enveja amb una vict\u00f2ria tan r\u00e0pida, perqu\u00e8 tenia cura dels cors que s\u2019havia guanyat; cap dels seus primers amics no sofria per la seva fortuna, fins a tal punt era un company sincer i cordial. Per aix\u00f2 va semblar del tot natural que tingu\u00e9s la sort de cara: davant seu nom\u00e9s s\u2019hi sentien caminar fades benefactores que sembraven el cam\u00ed de flors, fins a una coronaci\u00f3 apote\u00f2sica en una vellesa avan\u00e7ada. Ens felicit\u00e0vem de la seva salut, que semblava inesquin\u00e7able, se\u2019l proclamava amb just\u00edcia el temperament m\u00e9s ponderat de la nostra literatura, la ment m\u00e9s clara, la ra\u00f3 m\u00e9s sana. I va ser llavors que un llamp terrible el va destruir.<\/p>\n\n\n\n

Ell, D\u00e9u meu, atacat per la dem\u00e8ncia! Tota aquella alegria, tota aquella salut enfonsant-se de cop en tal abominaci\u00f3! Hi va haver un gir tan brusc, un abisme tan inesperat, que els cors que el van estimar, els seus milers de lectors, li van mantenir una mena de fraternitat dolorosa, una tendresa multiplicada i sagnant. No vull pas dir que la seva gl\u00f2ria tingu\u00e9s cap necessitat d\u2019aquesta fi tr\u00e0gica, d\u2019un impacte tan profund, per\u00f2 el seu record, des que va patir aquesta terrible passi\u00f3 del dolor i la mort, va agafar una majestat extremadament trista que l\u2019elev\u00e0 entre les llegendes dels m\u00e0rtirs del pensament. A part de la seva gl\u00f2ria d\u2019escriptor, seguir\u00e0 sent un dels homes que han estat m\u00e9s feli\u00e7os i m\u00e9s desgraciats de la terra, aquell on millor sentim la nostra humanitat esperar i trencar-se, un germ\u00e0 adorat, destrossat, despr\u00e9s desaparegut enmig de les ll\u00e0grimes.<\/p>\n\n\n\n

I, de fet, qui pot dir si el dolor i la mort no saben el que es fan? Certament, Maupassant, que en quinze anys havia publicat gaireb\u00e9 vint volums, podia viure i triplicar aquest nombre, i omplir ell tot sol el prestatge d\u2019una biblioteca. Per\u00f2 qu\u00e8 us dir\u00e9? A vegades soc pres d\u2019una inquietud melanc\u00f2lica davant les grans produccions dels nostres temps. S\u00ed, s\u00f3n unes feinades llargues i conscients, molts llibres acumulats, un bell exemple d\u2019obstinaci\u00f3 pel treball. Nom\u00e9s que \u00e9s un equipatge molt gros per la gl\u00f2ria, i a la mem\u00f2ria dels homes no li agrada anar carregada d\u2019un pes tan feixuc. D\u2019aquestes grans obres c\u00edcliques aviat no en queda res m\u00e9s que unes quantes p\u00e0gines. Qui sap si la immortalitat no \u00e9s res m\u00e9s que un relat de tres-centes l\u00ednies, la faula o el conte que els estudiants dels segles futurs analitzaran com a exemple inigualable de perfecci\u00f3 cl\u00e0ssica?<\/p>\n\n\n\n

I, senyors, aquesta podria ser la gl\u00f2ria de Maupassant, que seria la encara m\u00e9s segura i s\u00f2lida de les gl\u00f2ries. Que descansi doncs en el seu bon son, pagat amb tant esfor\u00e7, i confiem en la salut triomfal de l\u2019obra que ens deixa! Viur\u00e0 i el far\u00e0 viure. Aquells que l\u2019hem conegut, romandrem amb el cor ple de la seva robusta i dolorosa imatge. I, amb el pas del temps, aquells que nom\u00e9s el coneixen per les seves obres l\u2019estimaran per l\u2019etern cant d\u2019amor que ha cantat a la vida.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\u00c9mile Zola<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Aqu\u00ed<\/a> podeu consultar el text original.<\/p>\n\n\n\n

Traducci\u00f3: Oriol R\u00e0fols Grifell<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n