{"id":1509,"date":"2023-03-25T16:02:30","date_gmt":"2023-03-25T15:02:30","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=1509"},"modified":"2024-03-17T20:13:19","modified_gmt":"2024-03-17T19:13:19","slug":"records-de-dostoievski","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2023\/03\/25\/records-de-dostoievski\/","title":{"rendered":"Records de Dostoievski"},"content":{"rendered":"\n


De les mem\u00f2ries de Dimitri V. Grigor\u00f3vitx[1]<\/sup><\/strong><\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n


Avui encara \u00e9s per mi un misteri com alg\u00fa com jo, que de forma innata era el m\u00e9s nervi\u00f3s i m\u00e9s t\u00edmid dels nois, va poder acabar el primer any del Col\u00b7legi d\u2019Enginyers, on els companys eren encara m\u00e9s cruels i despietats que els professors.<\/p>\n\n\n\n

Quan ja hi portava un any, entre els nois que van ser admesos al col\u00b7legi hi havia un jove d\u2019unes disset primaveres, d\u2019estatura mitjana, fornit de cos i de rostre p\u00e0l\u00b7lid i malalt\u00eds. Aquest jove era en Fi\u00f3dor Mikh\u00e0ilovitx Dostoievski<\/a>. Havia vingut de Moscou a Sant Petersburg amb el seu germ\u00e0 gran Mikha\u00efl. Aquest \u00faltim no havia entrat al col\u00b7legi, per\u00f2 s\u2019havia unit al Cos de Sapadors i l\u2019havien enviat a Revel[2]<\/sup><\/a> quan havia ascendit al rang de comissionat. Uns quants anys m\u00e9s tard, en Mikha\u00efl Dostoievski va ser llicenciat i va tornar a Sant Petersburg. All\u00e0 hi va comen\u00e7ar a manufacturar cigarrets, per\u00f2 al mateix temps estava sempre ocupat amb la literatura, va traduir Goethe, va escriure una com\u00e8dia i, despr\u00e9s que en Fi\u00f3dor torn\u00e9s del desterrament, va ser l\u2019editor de L\u2019\u00c8poca<\/em>.<\/p>\n\n\n

\n
\"Records<\/a>
Fi\u00f3dor Dostoievski als 26 anys. Dibuix de K. Trutovsky, 1847 (Font: fedordostoevsky.ru<\/a>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Em vaig fer amic d\u2019en Fi\u00f3dor Dostoievski des del primer dia que va entrar al col\u00b7legi. Ja en fa m\u00e9s de cinquanta anys, per\u00f2 recordo b\u00e9 com m\u2019importava molt m\u00e9s que qualsevol altre amic de la meva joventut. Malgrat la seva naturalesa reticent, i de la manca general de sinceritat i d\u2019efusivitat juvenil, semblava correspondre al meu afecte. En Dostoievski ja llavors es mantenia sempre reservat, mai s\u2019unia a les diversions dels seus companys i sovint s\u2019asseia en un rac\u00f3 apartat amb un llibre. El seu lloc preferit era el rac\u00f3 de l\u2019Aula IV, al costat de la finestra. Quan s\u2019acabaven les classes, gaireb\u00e9 sempre s\u2019asseia amb un llibre vora aquesta finestra.<\/p>\n\n\n\n

Quan era noi, jo tenia un car\u00e0cter d\u00f2cil, molt f\u00e0cil d\u2019influenciar, aix\u00ed que la meva relaci\u00f3 amb en Dostoievski no va ser un simple lligam, sin\u00f3 d\u2019una subjecci\u00f3 absoluta. La seva influ\u00e8ncia va ser molt beneficiosa per mi. En qualsevol camp de coneixement en Dostoievski sabia moltes m\u00e9s coses que jo, i el volum de les seves lectures em deixava bocabadat. La gran quantitat de coses que em va explicar sobre les obres d’uns escriptors, el nom dels quals m\u2019eren desconeguts, em va enlluernar. Fins llavors, com la resta dels meus col\u00b7legues, no havia llegit res a part de llibres de text i apunts de classe, no nom\u00e9s perqu\u00e8 al col\u00b7legi la resta de llibres eren prohibits sin\u00f3 per manca d\u2019inter\u00e8s en la literatura.<\/p>\n\n\n\n

Els primers llibres russos amb els quals em vaig familiaritzar, me\u2019ls va donar en Dostoievski; eren una traducci\u00f3 de \u00abKater Murr\u00bb de Hoffmann i \u00abThe Confessions of an English Opuim-Eater\u00bb, de Maturin [sic<\/em>][3]<\/sup><\/a>; en Dostoievski apreciava especialment aquest \u00faltim. La seva influ\u00e8ncia liter\u00e0ria no es redu\u00efa a mi; hi havia tres col\u00b7legues que van caure igualment en el seu encanteri: en Bek\u00e9tov, en Vitkovski i en Beretxetzki, i d\u2019aquesta manera es va formar un cercle que en les hores lliures es reunia entorn d\u2019en Dostoievski.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes lectures, i l\u2019intercanvi d\u2019idees que va comportar, em van sostreure de qualsevol inclinaci\u00f3 que pogu\u00e9s tenir pels estudis. En Dostoievski tampoc estava entre els millors alumnes. Quan arribaven els ex\u00e0mens, feia uns esfor\u00e7os terribles per aprovar. Per\u00f2 no sempre tenia \u00e8xit. En un examen va fallar estrepitosament i no va passar de curs. Aquest frac\u00e0s el va preocupar tant que va caure malalt i va haver d\u2019estar-se un temps a l\u2019hospital.<\/p>\n\n\n\n

El 1844 o 45, el vaig trobar al carrer de casualitat; llavors ja havia completat els estudis i havia canviat l\u2019uniforme militar pel vestit de civil. El vaig afermar amb els bra\u00e7os entre crits d\u2019alegria. Fins i tot en Dostoievski semblava content, per\u00f2 actuava amb certa reserva. De fet, mai no va ser procliu a exhibir emocions en p\u00fablic. El meu goig per aquest encontre inesperat era tan gran i genu\u00ed que mai se\u2019m va acudir de sentir-me ferit pel seu comportament fred. Vaig parlar-li de les meves coneixences en els cercles literaris, dels meus intents d\u2019escriure, i llavors el vaig convidar al meu domicili perqu\u00e8 sent\u00eds la meva \u00faltima creaci\u00f3. Va acceptar amb molt de gust.<\/p>\n\n\n\n

Quan li vaig haver llegit la meva hist\u00f2ria va semblar que el satisfeia, per\u00f2 no em va regalar un elogi gaire efusiu: en un passatge hi havia trobat un error. Feia aix\u00ed: \u00abQuan l\u2019orgue es va aturar, l\u2019oficial va llan\u00e7ar una moneda de coure per la finestra, que va caure al peu del m\u00fasic d\u2019orguenet.\u00bb \u00abNo, aix\u00f2 no est\u00e0 b\u00e9\u00bb, va dir en Dostoievski, \u00ab\u00e9s molt ins\u00edpid dir: \u201cLa moneda de coure va caure al peu del m\u00fasic d\u2019orguenet\u201d… Ho hauries de dir aix\u00ed: \u201cLa moneda de coure va caure dringant <\/em>i fent saltirons<\/em> al peu de l\u2019home.\u201d\u00bb Aquesta observaci\u00f3 em va deixar garratibat, va ser com una revelaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Novel\u00b7lista rus nascut a Uli\u00e0novsk (1822-1899). Al llibre Cartes (1838-1867)<\/a>, editat pel Cr\u00e0ter, apareix a la p\u00e0gina 59.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Nom alemany de Tallin, habitual aleshores.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Les confessions d\u2019un menjador d\u2019opi angl\u00e8s<\/em> s\u00f3n evidentment de Thomas De Quincey.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquests records de Dostoievski han estat tradu\u00efts de l’angl\u00e8s per Oriol R\u00e0fols Grifell<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n