{"id":25,"date":"2022-02-24T15:53:00","date_gmt":"2022-02-24T14:53:00","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=25"},"modified":"2024-03-15T11:54:54","modified_gmt":"2024-03-15T10:54:54","slug":"chesterton-sagarra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2022\/02\/24\/chesterton-sagarra\/","title":{"rendered":"Retrat de G. K. Chesterton per Josep Maria de Sagarra"},"content":{"rendered":"\n
\n

El 1926, G. K. Chesterton<\/strong><\/a> va visitar Catalunya. Va estar-se a Barcelona durant el mes de maig i principis de juny. Tamb\u00e9 va visitar Sitges i Vilanova i la Geltr\u00fa. Guiat per Josep Maria Junoy, que li feia d’amfitri\u00f3, l’autor d’Els arbres de l’orgull<\/strong><\/em><\/a> es va allotjar a l’Hotel Majestic i va ser convidat a un sopar a l’Hotel Ritz, celebrat sota l’empara del PEN Club<\/a><\/strong>. Entre els assistents, hi havia gent com Carles Soldevila, Josep Carbonell o Josep Maria de Sagarra, entre uns quants m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Durant aquella setmana, alguns dels assistents del sopar van publicar articles sobre Chesterton, i durant les properes a Edicions del Cr\u00e0ter<\/a> us n’oferirem alguns.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El primer \u00e9s de Josep Maria de Sagarra<\/strong>, que l’11 de maig de 1926 publicava un retrat de l’escriptor angl\u00e8s al diari La Publicitat<\/strong>:<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n

\n
\"Retrat
G.k. Chesterton vist per Enric Crist\u00f2fol Ricart, 1926<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

“Oh! deus, en va ja no em par\u00ed la mare, \u2014 que he conegut un heroi!”, diu la Nausica de Maragall quan Ulisses revela la seva personalitat; i aquestes paraules em sonen a les meves orelles com un prodigi\u00f3s xiscle d’oreneta que sap dir d’una manera viv\u00edssima i intu\u00eftiva tota la transcend\u00e8ncia que t\u00e9 dintre la nostra vida aquell moment que donem la m\u00e0 a un home excepcional, i que sentim a dues passes un heroi del pensament o de l’acci\u00f3 de carn i ossos amb tot el pintoresc i amb tot l’emocionant de la seva naturalesa corp\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

I vet aqu\u00ed que aquest xiscle d’oreneta de la Nausica maragallenca el vaig escoltar dintre meu com em sortia del cor i em feia pessigolles a l’espinada, quan l’altra nit sentia en la pell de la meva m\u00e0 el contacte de la m\u00e0 de Chesterton, en una presentaci\u00f3 protocol\u00b7l\u00e0ria feta com qui diu en ramat d’admiradors i amb motiu del sopar del “Pen Club”.<\/p>\n\n\n\n

Jo confesso que tinc una mena de xafarderia espiritual que em fa interessar vivament per la part anecd\u00f2tica dels grans homes. M\u2019interessa l\u2019obra, per\u00f2 m’interessa tant o mes l’home viu amb les seves caracter\u00edstiques, les seves febleses i les seves originalitats. A mi el S\u00f2crates de Xenofont em fa encara estimar mes el S\u00f2crates de Plat\u00f3, i el Voltaire escanyolit i fredolug que ens presenta el pare jesu\u00efta Xavier Betlinelli ens fa admirar encara amb mes passi\u00f3 l’hoste diab\u00f2lic de Frederic el Gran.<\/p>\n\n\n\n

Avui dia \u00e9s dif\u00edcil sentir per un home viu aquell gran respecte, aquella aureola de  prestigi que volta les grans figures del passat, que veiem plantades en les places de les ciutats, amb llur perdurable encarcarament marmori. S’ha de fer un esfor\u00e7 per a admirar amb una certa flema la figura d\u2019un home vivent, per\u00f2 quan s’ha fet aquest esfor\u00e7 i quan s’ha arribat a un convenciment, el fet d’admirar una persona que encara t\u00e9 ulls per a veure i encara camina, \u00e9s un dels pocs plaers que omplen de deb\u00f3 i pinten d’un color definit els moments de la nostra vida.<\/p>\n\n\n\n

L’emin\u00e8ncia de la figura de Chesterton fa possible aquesta admiraci\u00f3 plena i apassionada; el cor i el cervell de Chesterton tenen una excepcional vibraci\u00f3 que s’imposa i esclafa. I aqu\u00ed la paraula genial no \u00e9s una expressi\u00f3 ret\u00f2rica ni poca-solta, sin\u00f3 que \u00e9s un adjectiu prec\u00eds, d’aquells que es diuen poques vegades i amb una sincera humitat als ulls.<\/p>\n\n\n\n

Ara no us penseu que us vagi a parlar de l’obra d’aquest gran senyor angl\u00e8s, ni m’entretingui a fer de cr\u00edtic; procurar\u00e9 nom\u00e9s evocar l’home de carn i ossos que jo he vist.<\/p>\n\n\n\n

Chesterton seu a la taula entre En Nicolau d’Olwer i En Josep Maria Junoy; a l’altre costat d’En Nicolau d’Olwer hi ha la senyora de Chesterton; jo estic a una distancia que em permet d’observar sense impertin\u00e8ncia per\u00f2 sense perdre cap detall. L’al\u00e7ada i el gruix de Chesterton, comparats amb les dimensions dels homes del nostre pa\u00eds, agafen una proporci\u00f3 monstruosa, per\u00f2 situant-lo entre els homes del Nord passaria com un personatge alt i gros, i prou. A la nostra taula, per\u00f2, ens fa l’efecte d’un gegant llegendari i faceci\u00f3s. Menjant, sembla un home endormiscat que es desperta a cada moment, ara per beure un glopet, ara per dir dues paraules \u2014 aquestes paraules si s\u00f3n en franc\u00e8s el fan suar molt, perqu\u00e8 Chesterton, com a bon angl\u00e8s, va pel m\u00f3n amb la impertin\u00e8ncia magn\u00edfica de la seva llengua. T\u00e9 una gran cabellera blanquinosa. i uns bigotassos d’aquells que serveixen per a ca\u00e7ar vianda i que donen a la persona que els posseeix un aspecte de morsa franciscana. Els ulls de Chesterton s\u00f3n d’un blau d\u2019ampolla de vidre, un blau l\u00edquid delici\u00f3s, i dintre d\u2019aquest blau sembla que hi nedi tot el m\u00f3n. El nas, les galtes, el ment\u00f3, el sotabarba, tot \u00e9s tan madur, tan tivant i tan lluent que un diria que s\u00f3n fruites que li van a caure de la cara. La boca \u00e9s d’un sensualisme descordat i despreocupat, i de les seves dents una va per ac\u00ed l’altra va per ll\u00e0 com els peus d’un ballador de “Charleston”. La cara d’aquest home en conjunt \u00e9s animad\u00edssima, sembla que demani cont\u00ednuament el sacsejament de la rialla, per\u00f2 aquest aquest gran trufaire riu amb una austeritat que trenca el cor, riu poquet, poquet, i amb un somriure delicad\u00edssim. No se si \u00e9s per la posici\u00f3 inc\u00f2moda de les dents que sempre la boca li bada i el llavi superior li penja.<\/p>\n\n\n\n

Chesterten porta un frac de creixen\u00e7a, i un frac de creixen\u00e7a posat en una mole de carn com la seva ja \u00e9s com si digu\u00e9ssim un frac de l’altre m\u00f3n. La pitrera emmidonada de la seva camisa te valls i muntanyes, tot de pendent r\u00e0pid com un tobogan. Aquesta pitrera blanca se la va tacant sistem\u00e0ticament mentre menja, ara \u00e9s una gota de vi, ara \u00e9s un grumollet de la salsa t\u00e0rtara del peix; quan ha comen\u00e7at el sopar nom\u00e9s hi havia la nota fosca del perlot que li fa de bot\u00f3: a les acaballes les perles han criat que es un gust.<\/p>\n\n\n\n

Quan En Nisolau d’Olwer li ha ofert el sopar d’una manera c\u00e0lida i elegant, Chesterton resta en un correcte endormiscament. Qui sap quina mena de veles ex\u00f2tiques llisquen per l’aigua blava dels seus ulls!<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s ha parlat Chesterton; en aixecar-se, el t\u00f2rax i el centre s’han fet al\u00b7lucinants; ens ha semblat que ens venia damunt de les estovalles la proa d\u2019un gran vaixell. La senyora Chesterton, quan ell ha comen\u00e7at a parlar, ha adoptat un aire de resignaci\u00f3 fin\u00edssima, com si ja sab\u00e9s de mem\u00f2ria tot el que anava a dir; la senyora Chesterton porta un collaret que sembla un enfilall de violares de sucre candi.<\/p>\n\n\n\n

Chesterton ha dit les coses amables que es diuen en els brindis dels banquets, per\u00f2 entre aquestes coses amables ha dit algunes paraules que nom\u00e9s diuen els \u00e0ngels i els inspirats de deb\u00f2. Parla amb un cert embarbussament com d’un home que ha begut massa i arrossega les s\u00edl\u00b7labes. Les coses m\u00e9s belles i m\u00e9s fines les pronuncia com si se\u2019n don\u00e9s vergonya, sense gens d’afectaci\u00f3, com si les an\u00e9s ca\u00e7ant \u00e0nima endins amb una certa pena; nom\u00e9s ha somrigut dos cops, quan la seva incisiva espiritualitat punxava com un espas\u00ed. Ha acabat el seu discurs sense fer ni una ombra de pinyol, com si fos un bou que haguessin donat un cop de massa al clatell: aquella enorme massa de carn ha caigut aplomada a la cadira.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el Chesterton que jo he vist amb els meus ulls una nit de sopar protocol\u00b7lari, el meu gran Chesterton que se\u2019m quedar\u00e0 pintat per tota la vida en la sala m\u00e9s estimada del castell dels meus records.<\/p>\n\n\n\n

Josep M. de Sagarra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Diari La Publicitat, 11 de maig de 1926<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n