{"id":2611,"date":"2024-07-22T14:52:39","date_gmt":"2024-07-22T12:52:39","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=2611"},"modified":"2024-07-22T21:42:01","modified_gmt":"2024-07-22T19:42:01","slug":"rusinol-a-largentina-segons-josep-pla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2024\/07\/22\/rusinol-a-largentina-segons-josep-pla\/","title":{"rendered":"Rusi\u00f1ol a l’Argentina segons Josep Pla"},"content":{"rendered":"\n
\n

Josep Pla va parlar sobre el viatge a l’Argentina de Santiago Rusi\u00f1ol, narrat a Del Born al Plata<\/a><\/em><\/strong>. Ho va fer en el llibre Santiago Rossinyol i el seu temps<\/em>. Us n’hem copiat el fragment:<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Per\u00f2 el viatge m\u00e9s llarg que f\u00e9u Rossinyol fou el de Buenos Aires, com a director art\u00edstic de la companyia d’Enric Borr\u00e0s, la segona vegada que aquest senyor actu\u00e0 a l’Argentina. Viatjaren en el transatl\u00e0ntic itali\u00e0 Argentina<\/em>, i un dels seus companys fou el c\u00e8lebre actor Sainati \u2014del qual existeix un magn\u00edfic retrat per Ramon Casas. Durant la travessia s’ocup\u00e0 d’alguns afers teatrals, organitz\u00e0, sobre coberta, dues curses de braus i tota classe d’espectacles grotescos, per al passatge. Despr\u00e9s, a Buenos Aires, el que en realitat li interess\u00e0 fou l’exposici\u00f3 de les seves pintures \u2014quaranta grans teles\u2014, que vengu\u00e9 molt b\u00e9, amb un \u00e8xit incomparable.<\/p>\n\n\n\n

Borr\u00e0s ha contat que Rossinyol fou un director art\u00edstic merament honorari. No an\u00e0 gaireb\u00e9 mai al teatre. Al cap d’un mes d’actuaci\u00f3 se li ocorregu\u00e9 una nit d’entrar-hi, i el porter no el deix\u00e0 passar fins que hagu\u00e9 identificat la seva personalitat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Com \u00e9s possible que vost\u00e8 sigui el director \u2014deia el porter, indignat\u2014 si no el coneix ning\u00fa a la casa?<\/p>\n\n\n

\n
\"Santiago
Santiago Rusi\u00f1ol, per Ramon Casas. Font: MNAC<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Es f\u00e9u l’amo de Buenos Aires. La seva exposici\u00f3 fou un veritable triomf. No tingu\u00e9 temps ni de pintar. Voltat d’un ambient de popularitat \u2014de la qual era gol\u00f3s\u2014, les seves ocupacions principals consistiren a organitzar fac\u00e8cies i assistir a la s\u00e8rie innombrable d’homenatges que se li dedicaren. La farra<\/em> i l’homenatge. Un home com Rossinyol, tan graci\u00f3s i simp\u00e0tic, havia fatalment d’agradar a l’Argentina. Keyserling deia que Buenos Aires \u00e9s un ambient molt apropiat per a dissoldre en r\u00e0fegues de sociabilitat els sentiments a pressi\u00f3 dels solitaris. Aquesta \u00e9s potser l’explicaci\u00f3 del frenes\u00ed social de qu\u00e8 fou atacat Rossinyol a la ciutat del Plata.<\/p>\n\n\n\n

La fac\u00e8cia fou gran. Es reunia a la matinada amb diversos autors argentins (S\u00e1nchez Gardel, Laferr\u00e8re i d’altres), amb Sainati i amb un actor espanyol, Cantalapiedra, que era un bohemi fant\u00e0stic. Una nit s’assabentaren que l’endem\u00e0 seria inaugurada una est\u00e0tua a un gran personatge c\u00edvic del pa\u00eds, i Rossinyol propos\u00e0 un simulacre d’inauguraci\u00f3 abans de la festa anunciada. Anaren en grup a un quatre cantons i veieren una gran baluerna coberta amb unes lones blanques. Tot voltant hi havia les tribunes i les cadires per als invitats. El monument era verge i immaculat.<\/p>\n\n\n\n

Fou el primer orador oficial. F\u00e9u un discurs inflat, emf\u00e0tic, exaltant les virtuts i els m\u00e8rits del personatge monumentalitzat \u2014i totalment desconegut. Articul\u00e0 tots els t\u00f2pics que solen utilitzar-se en circumst\u00e0ncies semblants. Rossinyol tingu\u00e9 sempre una gran receptivitat per al t\u00f2pic. Li feia gr\u00e0cia. El seu humorisme \u00e9s rarament un joc mental. Generalment es basa en un mecanisme molt senzill: a subratllar, per inflaci\u00f3, caricaturescament, el lloc com\u00fa, el t\u00f2pic que la gent formula, o repeteix, sense adonar-se’n, d’una manera maquinal. El discurs que pronunci\u00e0 exaltant les virtuts d’aquell insigne pol\u00edtic fou el mateix discurs que l’endem\u00e0 pronunciaren les autoritats aut\u00e8ntiques \u2014nom\u00e9s una mica m\u00e9s inflat. Despr\u00e9s discursejaren els seus amics \u2014que tampoc no sabien qui era l’homenatjat. Finalment Rossinyol tir\u00e0 un cord\u00f3 i caigueren les teles que cobrien l’est\u00e0tua. Aparegu\u00e9 un senyor molt tibat, de marbre blanc.<\/p>\n\n\n\n

Quan, algunes hores despr\u00e9s, arribaren al lloc del monument les autoritats i el p\u00fablic que sol assistir en aquesta classe de cerim\u00f2nies \u2014que a tot arreu s\u00f3n iguals\u2014, es trobaren amb la feina feta. No hi hagu\u00e9 m\u00e9s remei que matisar-la amb somriures amables. L\u2019esc\u00e0ndol fou volumin\u00f3s, per\u00f2 de bona llei. L\u2019endem\u00e0 les criatures seguiren Rossinyol pels carrers.<\/p>\n\n\n\n

Arrib\u00e0, per\u00f2 \u2014despr\u00e9s de sis mesos d\u2019estada\u2014, l\u2019atac de poagre providencial, que Rossinyol aprofit\u00e0 per a tornar al Born. Fou un acomiadament l\u00fagubre, d\u2019aquells que auguren, en el cas hipot\u00e8tic d\u2019un retorn, una arribada amb discursos, entusiasme i fanf\u00e0rria. Tants amics i coneguts! Per\u00f2 Rossinyol no torn\u00e0 mai m\u00e9s a Am\u00e8rica i \u2014cosa rara!\u2014 al cap d\u2019uns quants anys hom va observar que no li agradava de parlar del seu viatge a l\u2019Argentina. Per qu\u00e8? No ho s\u00e9 pas. Qui sap! Del seu viatge ens deixa un llibre i \u00e9s un t\u00edtol molt ben trobat: \u00abDel Born al Plata<\/strong>\u00bb. \u00c9s un llibre que de dins \u00e9s una mica desmanegat, per\u00f2 \u00e9s un bon llibre i moltes persones que coneixen l\u2019Argentina m\u2019asseguren que \u00e9s de les coses m\u00e9s exactes que d\u2019aquell pa\u00eds s\u2019han publicat. \u00c9s una expansi\u00f3 sentimental amb observacions molt agudes, molt caracter\u00edsticament catal\u00e0, si \u00e9s que la meva definici\u00f3 del catal\u00e0 \u2014un animal que s\u2019enyora\u2014 \u00e9s exacta.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n

Podeu comprar el llibre Del Born al Plata aqu\u00ed:<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\n
\n
\"Del
<\/div><\/a><\/div><\/div>\n\n\n\n

Del Born al Plata<\/a><\/h2>\n\n\n\n
\n\t\t\t\t\t19,90€<\/span><\/bdi><\/span>\n\t\t\t\t<\/div><\/div>\n\n

L\u2019any 1910 Santiago Rusi\u00f1ol s\u2019embarca en un transatl\u00e0ntic en direcci\u00f3 a l\u2019Argentina, que celebra el centenari de la seva independ\u00e8ncia. Hi viatja carregat de quadres, que t\u00e9 la intenci\u00f3 de vendre, i com a dramaturg, acompanyat del seu amic i actor Enric Borr\u00e0s, que estrena representacions a Buenos Aires. Des de les ribes del Plata, Rusi\u00f1ol descriu una naci\u00f3 que pren forma i que bull amb l\u2019encaix de civilitzacions i tradicions. I \u00e9s amb la festa de la seva veu ir\u00f2nica i trempada que, en aquests articles burlescos enviats a L\u2019Esquella de la Torratxa, no nom\u00e9s fa gala de la… <\/p><\/div>\n\n

\n\t\n\t
\n\t\t\n\t\t\t
\n\t\t\t\t