{"id":640,"date":"2022-03-04T08:59:25","date_gmt":"2022-03-04T07:59:25","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=640"},"modified":"2024-03-15T11:53:12","modified_gmt":"2024-03-15T10:53:12","slug":"el-discurs-de-chesterton-al-banquet-del-p-e-n-club","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2022\/03\/04\/el-discurs-de-chesterton-al-banquet-del-p-e-n-club\/","title":{"rendered":"El discurs de Chesterton al banquet del PEN Club"},"content":{"rendered":"\n
\n

El 9 de maig de 1926, el diari La Publicitat publicava el discurs que G.K. Chesterton<\/strong><\/a> va pronunciar al sopar del PEN Club, del qual us vam parlar l’\u00fatlima vegada<\/a>. Aix\u00ed \u00e9s com va apar\u00e8ixer transcrit al diari:<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n

\n
\"El
G. K. Chesterton<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Autoritzats pel senyor governador, publiquem el parlament que Chesterton pronunci\u00e0 al sopar del P. E. N. Club, en resposta al que dirig\u00ed Llu\u00eds Nicolau oferint-li el banquet.<\/p>\n\n\n\n

Mr. Chesterton contest\u00e0 a aquest brindis dient:<\/p>\n\n\n\n

\u2014Per un cop, aquesta nit, em sento avergonyit de parlar la llengua anglesa que he heredat dels meus avantpassats. Em sap greu no poder parlar-vos amb altra llengua per a fer-me entendre de tots, per a respondre les belles paraules que m’han estat dirigides pel distingit cavaller que ha parlat abans, i expressar-vos el meu agra\u00efment.<\/p>\n\n\n\n

Desgraciadament, no \u00e9s sols dif\u00edcil parlar angl\u00e8s pels estrangers, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels anglesos mateixos.<\/p>\n\n\n\n

Recordo que Mr. Galsworthy, presidint un sopar del P. E. N. Club, a Londres, contest\u00e0 al brindis d’un poeta de remotes terres de Litu\u00e0nia all\u00ed present, i mentrestant jo pensava que tenia l’obligaci\u00f3 de con\u00e8ixer l’obra d’aquell senyor, i la llengua en que fou escrita. Tamb\u00e9 avui pensava, amb tristesa, que potser al voltant meu s’aplegaria gent que sentiria els mateixos sentiments que jo sentia aquella nit al costat del lluny\u00e0 escriptor. Per\u00f2 amb gran admiraci\u00f3 meva em trobo avui amb gent que coneix les meves obres millor que no pas jo. Aix\u00f2 que jo vinc tamb\u00e9 d’una terra llunyana, de l\u2019\u00ab\u00faltima Tule\u00bb, terra que els romans consideraven com el l\u00edmit del m\u00f3n civilitzat. i aqueixa terra que hauria de ser desconeguda i remota per a vosaltres, no ho \u00e9s. Tots la coneixeu i coneixeu la nostra llengua, que no \u00e9s llatina com la vostra, ni, gr\u00e0cies a D\u00e9u, germ\u00e0nica del tot.<\/p>\n\n\n\n

De tant en tant, la reputaci\u00f3 d’algun escriptor continental s’est\u00e9n a Anglaterra; per\u00f2 quan aix\u00f2 s’esdev\u00e9 \u00e9s que hi ha quelcom que no \u00e9s bo en aquell escriptor. Tal \u00e9s el cas de l\u2019\u00e8xit obtingut per Zola a Anglaterra. En canvi, els autors nacionals, els que realment representen l’esperit d’un pa\u00eds, en s\u00f3n desconeguts, i potser no fora possible que a Anglaterra s’aplegu\u00e9s tanta gent per festejar un escriptor desconegut que ens vingu\u00e9s de l’estranger, com la que avui s’ha reunit al meu voltant.<\/p>\n\n\n\n

Hauria desitjat passar desapercebut, per\u00f2 m’heu fet gran honor descobrint-me. El P. E. N. Club existeix per a crear una mena de rep\u00fablica internacional de les lletres i crear un esperit de germanor entre tots els literats de tots els pa\u00efsos. Sobre temes de fraternitat internacional, \u00e9s possible de parlar llargament a condici\u00f3 de no dir mai res de s\u00f2lid. La m\u00fasica que ara sona a darrera meu (tocava un Jazz Band), si \u00e9s realment internacional o no, \u00e9s un problema a resoldre, per\u00f2 sembla produir la mateixa impressi\u00f3 sobre qualsevol home litu\u00e0, angl\u00e8s o noruec. Aix\u00ed mateix, la pintura \u00e9s un art humanament internacional, mentre un hom tingui una certa cultura per interpretar un quadro. Tamb\u00e9 l\u2019arquitectura ho \u00e9s, el vostre g\u00f2tic produeix un efecte instantani i semblant sobre els estrangers que l’admiren amb tot i \u00e9sser creat a la vostra terra, i haver-hi adquirit caracter\u00edstiques especials.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la literatura ja no \u00e9s tan internacional, puix que ha d’expressar-se en lleng\u00fces diferents, les lleng\u00fces amb qu\u00e8 un hom blasfema o festeja o amena\u00e7a o prega a D\u00e9u. Aquestes lleng\u00fces poden aprendre-les b\u00e9 els estrangers per a parlar-les superficialment, per\u00f2 la poesia \u00e9s sempre quelcom dif\u00edcil de traduir. Tots desitjar\u00edem que tota la humanitat visqu\u00e9s en pau, estimant-se els uns als altres; per\u00f2 si les lleng\u00fces s\u00f3n dividides, com podem fer-nos entendre els uns als altres?<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que jo no s\u00e9. Sols s\u00e9 que hi ha una cosa certa: \u00e9s que si volem comprendre un altre poble, cal que ens situem en la realitat en qu\u00e8 viu.<\/p>\n\n\n\n

La uni\u00f3 dels pobles fins ara ha volgut dir la uni\u00f3 dels pol\u00edtics, o sigui la uni\u00f3 de les persones menys representatives de cada poble. Si fossin els poetes els que s’apleguessin, els uns farien estimar la terra dels altres. Avui, jo no he ent\u00e8s la vostra llengua, per\u00f2 s\u00ed he compr\u00e8s com de dol\u00e7a i amable pot arribar a \u00e9sser. Amb tot, la intimitat de les coses de cada pa\u00eds est\u00e0 vedada als estrangers. Jo puc con\u00e8ixer exteriorment la ciutat vostra, per\u00f2 els sentiments \u00edntims que en vosaltres desperta, jo no podr\u00e9 sentir-los mai. Vosaltres podreu llegir i entendre Shakespeare, per\u00f2 els matisos de caient dom\u00e8stic que hi copsem els anglesos no els podreu copsar vosaltres.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que hi ha intents de lleng\u00fces internacionals, l’Esperanto o altres. Per\u00f2 aquestes mai seran lleng\u00fces humanes, perqu\u00e8 amb elles no hi podreu blasfemar ni festejar. Sols hi ha una llengua internacional amb la qual tots podr\u00edem \u00e9sser biling\u00fces, i aquesta llengua \u00e9s el llat\u00ed, que no \u00e9s cap llengua morta, sin\u00f3 que la seva tradici\u00f3 \u00e9s viva encara a tots els pobles civilitzats.<\/p>\n\n\n\n

Diari La Publicitat, 9 de maig de 1926<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n