{"id":765,"date":"2022-03-24T11:33:26","date_gmt":"2022-03-24T10:33:26","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=765"},"modified":"2022-03-30T15:20:05","modified_gmt":"2022-03-30T13:20:05","slug":"chesterton-a-sitges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2022\/03\/24\/chesterton-a-sitges\/","title":{"rendered":"Chesterton a Sitges"},"content":{"rendered":"\n

Despr\u00e9s de passar uns dies a Barcelona, Chesterton<\/a> va ser convidat a visitar Sitges. All\u00e0 el va rebre l’escriptor sitget\u00e0 Josep Carbonell<\/a>, que va explicar aix\u00ed la trobada al diari La Publicitat<\/em>:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"
Chesterton a Sitges, el 16 de maig de 1926<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Una toia de clavells i uns mots de benvinguda de L’AMIC DE LES ARTS han estat el \u00abpresentar armes\u00bb espiritual de Sitges a l’homen\u00e0s del Nord. El gest ha complagut extraordin\u00e0riament la seva tendresa fins a l’extrem d’escriure en una carta de gr\u00e0cies: \u00abYou are kind enough to refer to my deplorable habit of writing. I only wish anything I had ever written were half so beautiful as that bunch of flowers, or likely to give anybody half so much joy and encouragement as it gave to us.\u00bb I Mrs. Chesterton i Miss Rodha Bastable van fent per ac\u00ed d’ostensori vivent de la nostra admirativa delicadesa.<\/p>\n\n\n\n

Chesterton a la Ribera passa just entre la terra i la volta del cel. Aja\u00e7at a l’areny l’abasta tot de punta a punta rocosa. I tot el paisatge esdev\u00e9 al seu tacte immens cosa manyaga. Tal \u00e9s la corpul\u00e8ncia material i tal la imatge espiritual de l’home que ha tingut la gentilesa de cridar-nos a la seva taula.<\/p>\n\n\n\n

Hom no pot a les poques hores d’haver ancorat vora seu, dir de Chesterton tots els caires psicol\u00f2gics. Tot amb tot, per\u00f2, una primera impressi\u00f3 domina des dels primers moments les successives que li anireu sobtant. Quan parla, quan pensa, quan mira, quan riu, Chesterton d\u00f3na la sensaci\u00f3 d\u2019acaronar totes les coses inefablement. <\/em>Aquesta seria la nostra primera anotaci\u00f3 si tract\u00e9ssim\u2014feina de dies\u2014de donar la volta a l’entorn del preferit autor brit\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha en Chesterton una llei de contrastos, (contrastos que tenen una ascend\u00e8ncia en els homes del moviment social-est\u00e8tic prerrafaelista\u2014un Morris, un Ruskin,\u2014adoradors per\u00f2, nom\u00e9s de la Roma bella i no com Chesterton de la Roma santa), que es manifesten de seguida que sondegeu la seva \u00e0nima. L’home corpulent, l’home immens pastat en terres d’imperi, d’un imperi amartellat en ferro viu de Cromwell a Vict\u00f2ria, de Warren Hastings a Cecil Rhodes, es desf\u00e0 d’amor per les coses humils, per les coses simples i petites, belles i callades que viuen heroicament la seva vida com els lliris del camp sota el sol esguard benvolent de D\u00e9u. \u00abJo estim\u2014ens diu en oferir-li, als postres, una cistella de fruites\u2014les coses petites; aquestes cireres roges, els infants, les petites, nacionalitats…\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Calia b\u00e9 un cos aix\u00ed per hostal del cor que uns mots semblants vos revelen. Chesterton plorar\u00e0 amb els humils; imprecar\u00e0 contra la vanagl\u00f2ria d’una ci\u00e8ncia mort\u00edfera i contra la llei de pot\u00e8ncia cega; dir\u00e0 la niciesa del raonament pur; exultar\u00e0 la vida de cada u imprevista i humana. I quan en ales de la fe es donar\u00e0 cos i \u00e0nima a l’Esgl\u00e9sia Romana, \u00e9s que haur\u00e0 trobat ell, l’home de cos lleon\u00ed, el fill de l’imperi material, l’imperi i l’imperialisme de la veritat aut\u00e8ntica i perennal que instintivament cercava. \u00abDe petit\u2014ens diu al preguntar-li si creu que l’esperit de les converses de Malines respon a un sentiment general de l’esperit religi\u00f3s angl\u00e8s \u2014 freturava una Esgl\u00e9sia menuda, redu\u00efda, tota donada a la recerca de la veritat. Aix\u00ed fou la hist\u00f2ria religiosa d’Anglaterra. Despr\u00e9s, per\u00f2, sobtadament s’esva\u00ed aquell neguit meu. La veritat m’aparegu\u00e9 als horitzons de Roma. Aquesta \u00e9s la tend\u00e8ncia de l’esperit religi\u00f3s de la Brit\u00e0nia d’avui.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

A la llum d’aquestes tres constatacions tota la vida i l’obra de Chesterton s’endevina sense ombres. La seva bondat natural, el xoc amb les tend\u00e8ncies materials i la batalla lliurada per Roma s\u00f3n plans l\u00f2gics on es mour\u00e0 el seu humor, la seva ironia o la seva ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Algun dia potser serviran aquestes notes tan breus de peu a un estudi complet de Chesterton i la seva obra en relaci\u00f3 amb dos o tres germans seus de lletres de diferent naci\u00f3. Avui cal trencar-les per tal que restin breus com el temps d’un sopar \u00e9s breu. I acabar-les al\u00e7ant novament la copa per Mrs. Chesterton, per Miss Rodha Bastable i l’Ortodox paradoxal de la tan real paradoxa humana.<\/p>\n\n\n\n

Josep Carbonell<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Diari La Publicitat, 19 de maig de 1926<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

D’aquella visita a Sitges tamb\u00e9 en donava not\u00edcia el cr\u00edtic i artista vilanov\u00ed Josep Francesc R\u00e0fols<\/a> a la revista \u00abD’ac\u00ed i d’all\u00e0\u00bb:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"\"
Chesterton i Junoy dibuixats per E.C. Ricart<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Com un llam\u00ed l’infant, nosaltres esper\u00e0vem la tarda de diumenge que Chesterton la passaria a Sitges. M\u00edster Bodfish i sa muller ens presentaren al gran home que ha viscut darrerament entre nosaltres. El pintor Enric Ricart s’arm\u00e0 d\u2019un bloc per on son \u00abkoh-i-noor\u00bb pogu\u00e9s ratllar-hi els trets essencials de l’humorista. Quan penetr\u00e0rem en l’hotel on Chesterton parava va semblar-nos com si f\u00f3ssim absorbits pel pensador. La nostra vista es perdia pels sacsons de la seva fa\u00e7 enorme, moguda tot sovint per la joia infantil de sa rialla. Miss Rodha Bastable, sa cosina, l’amanyagava com l’infant fora d’escala que hi ha en ell, com l’infant que mai no oblida l’\u00abAl\u00edcia al pa\u00eds de les meravelles\u00bb, que distreu son esperit afadigat de la teologia amb el fullet\u00f3 sensacional, que ama el Nen Jes\u00fas quan plora en el pessebre i els tresors que li ofrenen el tres Reis d’Orient.\u2014\u00abQue haveu notat gran difer\u00e8ncia (demanem) entre l’Espanya central i l’Espanya llevantina?\u00bb\u2014\u00abOh, no s\u00e9, quan l’estranger s’escorre per un poble per a ell desconegut, el que veu de seguit no s\u00f3n les difer\u00e8ncies; s\u00f3n les similituds. El que a mi m’ha frapat \u00e9s una cosa: que a Madrid com aqu\u00ed rendeixen homenatge als tres Reis d’Orient. En vostre poble jo he trobat persones d’una forta agilitat d’intel\u00b7lig\u00e8ncia; per altra banda, he vist vostres esgl\u00e9sies amb molts joves resant, el qual demostra que la pietat antiga aqu\u00ed no minva; quina \u00e9s la vostra opini\u00f3 sobre aquest punt?\u00bb\u2014\u00abLa nostra opini\u00f3 sobre aquest punt \u00e9s m\u00e9s aviat pessimista. La pietat d’aqu\u00ed (ens atrevim a dir-li) no \u00e9s pas pietat profunda; la gent va a missa per costum que no vol oblidar, per\u00f2 que, en general, no intensifica (i encara, si els trencacolls de l’expressi\u00f3 no ens ho haguessin impedit), tornant a Barcelona (li haur\u00edem remarcat), aneu si us \u00e9s possible a l’esgl\u00e9sia del Pi un xic de jorn, fixeu-vos que molta gent, abans de treballar, entren a demanar a Sant Pancr\u00e0s que els doni feina; se’n van de dret al sant; i en un altar tal volta del costat s’hi celebra la missa; el devot va directe cap a l’intercessor que una minsa pietat gaireb\u00e9 supersticiosa ara ha posat de moda sense donar-se compte ni tan sols del Cos vivent de Jesucrist que sagna en l’H\u00f2stia consagrada. Aquesta gent cerca en la religi\u00f3 la graonada del confort, del guany material que els obsessiona, a penes si sap res de tot el m\u00f3n dogm\u00e0tic ni dels bals\u00e0mics Sagraments.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Quan M\u00edster Chesterton s’al\u00e7\u00e0, En Bodfish i jo l’acompany\u00e0rem, el port\u00e0rem ribera amunt i avall fins que s’impos\u00e0 el descans. Era una tarda de pura serenor del dol\u00e7 mes de Maria, de la Verge Maria que Chesterton adora, com els nens\u00a0 de sis anys; una tarda divina, impertorbable, que deix lliscar plac\u00e8vola, en la irisada immensitat, la barca primitiva\u2014sense remor mec\u00e0nica ni tuf de gasolina\u2014nom\u00e9s com a senyera del treball i delectan\u00e7a al mateix temps per a la nostra vista. Mentrestant la rialla ampla i infantil no se sap contenir, fa de les seves; rialla que sols s’estronca per a dar pas a un gest de dissenci\u00f3 en parlar de Tagore, i reprendre-la de nou, per\u00f2 amb els dits tot tra\u00e7ant sobre el paper amb m\u00e0 tra\u00e7uda, c\u00f2micament, els trets d’aquell mestre d’estudi dels nois indis.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00abMon amic (diu En Junoy, que ha estat tota la tarda, amb devoci\u00f3, interviuant a Chesterton), mon amic (diu En Junoy referint-se a qui aix\u00f2 escriu) sol afirmar que els sants m\u00e9s l’enamoren com m\u00e9s a prop, en ordre cronol\u00f2gic, els veiem de nosaltres.\u00bb\u2014\u00abPer\u00f2 Sant Francesc \u00e9s de tot temps\u00bb, s’apressa a contestar el gran home, qui tot seguit ens parla del seu llibre vinent, pendant del \u00abSant Francesc\u00bb, dedicat a Sant Dom\u00e8nec: \u00abl’ap\u00f2stol del Rosari\u00bb, proclama amb fervor Chesterton, treient son chapelet<\/em> de l’infern de la seva americana i al\u00e7ant enlaire la corretja de la nostra Mainadera, que ens porta a veure tots els anys, traspassat el cor d’espases, el sublim espectacle del Calvari.<\/p>\n\n\n\n

Josep Francesc R\u00e0fols <\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

Revista D’ac\u00ed i d’all\u00e0, juny de 1926<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n