{"id":878,"date":"2022-04-13T09:47:09","date_gmt":"2022-04-13T07:47:09","guid":{"rendered":"https:\/\/crater.cat\/?p=878"},"modified":"2024-03-15T12:03:01","modified_gmt":"2024-03-15T11:03:01","slug":"la-breu-correspondencia-entre-strindberg-i-nietzsche","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/crater.cat\/index.php\/2022\/04\/13\/la-breu-correspondencia-entre-strindberg-i-nietzsche\/","title":{"rendered":"La breu correspond\u00e8ncia entre Strindberg i Nietzsche"},"content":{"rendered":"\n

El 1888, August Strindberg i Friedrich Nietzsche van mantenir una breu per\u00f2 intensa correspond\u00e8ncia, en la qual s\u2019observa el costat m\u00e9s explosiu i exuberant de cadascun. Nietzsche, a\u00efllat i sense reconeixement, i de fet ja mig foll (acabava d\u2019escriure Ecce Homo<\/em>), havia tingut not\u00edcia de Strindberg per mitj\u00e0 del cr\u00edtic literari dan\u00e8s George Brandes, i es va decidir a dirigir-se-li tot buscant audi\u00e8ncia:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

\"Edvard
Edvard Munch – Friedrich Nietzsche, 1906<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

De Nietzsche a Strindberg:<\/span><\/p>\n\n\n\n

Benvolgut senyor,<\/p>\n\n\n\n

Les magn\u00edfiques l\u00ednies de Monsieur Taine que adjunto s\u00f3n la meva excusa per demanar-vos consell en un assumpte de gran import\u00e0ncia per mi. Estic molt interessat en ser llegit a Fran\u00e7a, de fet, per mi \u00e9s una necessitat absoluta. Sent, com soc, el m\u00e9s independent i potser el m\u00e9s fort dels esperits del m\u00f3n d\u2019avui dia, condemnat a complir una tasca immensa, no em puc sotmetre als murs que les abominables pol\u00edtiques din\u00e0stiques nacionals d\u2019Europa han imposat a la seva gent, i no deixar\u00e9 que aquests l\u00edmits m\u2019impedeixin de saludar les poques persones disposades a escoltar-me. I reconec amb molt de gust que per sobre de tot busco aquestes persones a Fran\u00e7a. M\u2019han dit que la meva manera d\u2019escriure \u00e9s del tot francesa, encara que en el meu Zaratustra he assolit una perfecci\u00f3 en llengua alemanya inigualada fins avui dia per cap altre alemany.<\/p>\n\n\n\n

Si m\u2019\u00e9s perm\u00e8s de dir-ho, els meus ancestres paterns eren nobles polonesos, i la meva \u00e0via materna va viure a Weimar en els dies de Goethe \u2014i tot plegat \u00e9s ra\u00f3 suficient per ser, en un grau gaireb\u00e9 inimaginable, el m\u00e9s solitari dels alemanys d\u2019avui dia. No m\u2019ha arribat mai cap paraula de reconeixement \u2014i, honestament, no l\u2019he demanat mai. Ara tinc lectors a tot arreu, a Viena, a Sant Petersburg, a Estocolm, a Nova York, tot persones d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia de l\u2019ordre m\u00e9s elevat i que em reten homenatge. Per\u00f2 encara es fan esperar a Alemanya.<\/p>\n\n\n\n

Des dels dies quan, a l\u2019edat de vint-i-quatre anys, vaig ser cridat per fer de professor a la Universitat de Basilea, afortunadament no m\u2019ha calgut mantenir una lluita constant i gastar les meves energies en una reacci\u00f3 contra influ\u00e8ncies adverses. A Basilea vaig trobar l\u2019honorat i venerable Jacob Burckhardt qui, des del principi de tot, va mostrar un gran inter\u00e8s per mi. Tamb\u00e9 vaig gaudir de la amistat amb Richard Wagner i la seva dona, que en aquells moments vivien a Tribschen, a prop de Lucerna, una amistat en tots els sentits del m\u00e9s gran valor per mi. Despr\u00e9s de tot, \u00e9s possible que jo mateix sigui un vell m\u00fasic.<\/p>\n\n\n\n

Va ser la malaltia el que em va obligar a retirar-me d\u2019aquestes relacions i despr\u00e9s em va sumir en una instrospecci\u00f3 tan profunda com possiblement cap home hagi experimentat abans. I com que en la meva naturalesa no hi ha res de m\u00f2rbid o capritx\u00f3s, aquesta soledat ha estat per mi no una aflicci\u00f3, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una distinci\u00f3 impagable, un estat de netedat<\/em>. Ning\u00fa no m\u2019ha acusat mai de tenir un posat taciturn \u2014ni tan sols jo mateix. \u00c9s possible que hagi explorat uns mons de pensament m\u00e9s malvats i q\u00fcestionables que ning\u00fa altre, per\u00f2 nom\u00e9s perqu\u00e8 forma part de la meva naturalesa d\u2019estimar el que queda a l\u2019altre costat. Considero que tenir un esperit joi\u00f3s \u00e9s una de les proves de la meva filosofia… Potser podria provar-vos-ho amb els dos llibres que us envio.<\/p>\n\n\n\n

Seu,<\/p>\n\n\n\n

Friedrich Nietzsche<\/p>\n\n\n\n

Un d\u2019aquests llibres va ser Aix\u00ed parl\u00e0 Zaratustra<\/em>, que va impressionar Strindberg enormement:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

De Strindberg a Nietzsche<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Edvard Munch – August Strindberg, 1905<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Estimat senyor,<\/p>\n\n\n\n

No hi ha cap dubte que heu donat a la humanitat el llibre m\u00e9s profund que posseeix, i encara m\u00e9s, heu tingut el coratge i la possiblement tamb\u00e9 la necessitat irrefrenable d\u2019escopir aquestes paraules magnificents directament a la cara d\u2019aquesta p\u00farria! Us en dono les gr\u00e0cies! No obstant aix\u00f2, em sembla que, en la vostra llibertat d\u2019esperit, d\u2019alguna manera heu alabat els criminals. Si doneu un cop d\u2019ull als centenars de fotografies que il\u00b7lustren el llibre sobre criminals de Lombroso, quedareu conven\u00e7ut que el malfactor \u00e9s una baixa forma d\u2019animal, un degenerat, un nyicris que no t\u00e9 les facultats necess\u00e0ries per poder esquivar les m\u00e9s fortes lleis que s\u2019oposen a la seva for\u00e7a i voluntat. Tan sols mireu com d\u2019est\u00fapidament morals semblen aquests b\u00e8sties! Quina decepci\u00f3 per la moralitat!<\/p>\n\n\n\n

I voleu ser tradu\u00eft a la nostra llengua n\u00f2rdica! Per qu\u00e8 no al franc\u00e8s o l\u2019angl\u00e8s? Us podeu fer una idea de la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia pel fet que em volien posar en un manicomi per la meva trag\u00e8dia, i que un esperit tan refinat i noble com Brandes ha estat silenciat per aquesta \u00abcolla d\u2019ineptes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Acabo totes les cartes als meus amics aix\u00ed: \u00abLlegiu Nietzsche!\u00bb Aquest \u00e9s el meu Carthago est delenda<\/em>!<\/p>\n\n\n\n

La vostra grandesa far\u00e0 que tota la resta quedi empetitit des del mateix moment que sigueu compr\u00e8s i conegut, i la benvolguda gentada us comenci a tractar com un d\u2019entre els seus. \u00c9s millor que us mantingueu en el vostre retir aristocr\u00e0tic i ens permeteu a nom\u00e9s uns quants, deu mil esperits exquisits, de fer pelegrinatge al vostre santuari i compartir, per delectan\u00e7a nostra, les vostres riqueses. Deixeu-nos ser els guardians d\u2019aquesta veritat esot\u00e8rica per mantenir-la pura i impol\u00b7luta, i no deixar que es transmeti sense la intermediaci\u00f3 dels seus deixebles m\u00e9s devots \u2014en el nom dels quals signo,<\/p>\n\n\n\n

August Strinbdberg<\/p>\n\n\n\n

Aquesta carta va alegrar molt Nietzsche, i va escriure que era \u00abla primera carta d\u2019import\u00e0ncia hist\u00f2rica que mai havia rebut\u00bb. Seguidament, ell i Strindberg van intercanviar-se els llibres El pare <\/em>i El crepuscle dels \u00eddols<\/em>. La seg\u00fcent carta fa aix\u00ed:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

De Nietzsche a Strindberg:<\/span><\/p>\n\n\n\n

Estimat senyor,<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que els nostres llibres es deuen haver creuat l\u2019un a l\u2019altre! He llegit dues vegades la vostra trag\u00e8dia amb una profunda emoci\u00f3. Em va sorprendre m\u00e9s enll\u00e0 de tota mesura descobrir un text en el qual el meu concepte de l\u2019amor \u2014guerra amb els seus mitjans, odi mortal entre sexes\u2014 \u00e9s expressat d\u2019una manera tant espl\u00e8ndida. Aquest drama est\u00e0 realment destinat a ser representat al Th\u00e9atre Libre<\/em> de Monsieur Antoine a Par\u00eds[1]<\/a>. Insistiu que Zola us ajudi. Ara mateix, presumeix del fet que tothom li fa cas..<\/p>\n\n\n\n

Sobretot, m\u2019inclino a lamentar enormement el pr\u00f2leg que hi ha fet[2]<\/a>, per b\u00e9 que m\u2019hauria sabut greu perdre-me’l \u2014\u00e9s tan ple d\u2019ingenu\u00eftats impagables. El fet que a Zola no l\u2019interessen \u00ables qualitats abstractes\u00bb em recorda un traductor alemany d\u2019una de les novel\u00b7les de Dostoievski, que tampoc l\u2019interessaven \u00ables qualitats abstractes\u00bb. Simplement, va ometre des raccourcis d\u2019analyse<\/em> que l\u2019enutjaven! Que estrany que Zola no sigui capa\u00e7 de distingir entre arquetips i \u00eatres de raison<\/em>!, i que insisteixi en un \u00e9tat civil complet <\/em>per la vostra trag\u00e8dia! Per\u00f2 gaireb\u00e9 em trenco de riure quan al final intenta fer-ho una q\u00fcesti\u00f3 racial! Des que Fran\u00e7a t\u00e9 sentit del gust, sempre ha estat l\u2019instint de ra\u00e7a el que ha refusat precisament el que Zola demana: \u00e9s precisament la race latine<\/em> que protesta contra Zola. Al cap i a la fi, \u00e9s un itali\u00e0 modern \u2014professa el versisimo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Amb una gran estima.<\/p>\n\n\n\n

Seu,<\/p>\n\n\n\n

Nietzsche.<\/p>\n\n\n\n

En total, Strindberg i Nietzsche es van intercanviar deu cartes. Mirarem d\u2019oferir-vos-en alguna m\u00e9s. En general, la influ\u00e8ncia que va tenir Nietzsche en Strindberg \u00e9s considerable, i a les p\u00e0gines d’Inferno<\/strong><\/a> no s’est\u00e0 d’anomenar-lo. Recordeu que podeu comprar-lo aqu\u00ed:<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n