Ingeborg Bachmann

Va néixer a Klagenfurt, Àustria, el 1926. El 1949 es va doctorar a Viena amb una tesi on criticava l’existencialisme de Heidegger, tot i que el referent principal de la seva prosa és la teoria del llenguatge de Wittgenstein. Després de començar a treballar com a guionista a la ràdio, es va donar a conèixer escrivint poesia, guanyant el prestigiós premi del Gruppe 47 l’any 1953, cercle que incloïa Heinrich Böll i Günter Grass. Va tenir històries d'amor amb Paul Celan i Max Frisch, i va influir en l’obra de Thomas Bernhard. El 1953 es va traslladar a Roma, on va seguir escrivint poesia, assaig i narrativa fins a la seva mort el 1973.