Aquest volum mostra un epistolari més dens i reflexiu, on la quotidianitat conviu amb la gestació de grans projectes literaris, els debats ideològics, les relacions amb figures rellevants del món cultural i els primers signes de conflicte interior. La correspondència revela un subjecte escindit entre l’obediència i la llibertat, entre la fidelitat a una missió percebuda com a superior i el desig d’autonomia personal i creativa.

En continuïtat amb el primer volum (1838–1867), però amb un to més greu i conscient, Cartes (1867–1881) permet seguir l’evolució humana i intel·lectual de l’autor en un moment decisiu, alhora que ofereix un retrat viu del context cultural, polític i espiritual de la segona meitat del segle XIX, convertint l’epistolari en una peça fonamental per entendre tant l’obra com el temps que la va fer possible.