Meravelles tan breus és una novel·la lírica i fragmentària sobre la joventut, la creació i la pèrdua. A través d’un joc de veus —tu, nosaltres i ella—, el llibre recorre la memòria d’una generació que va creure tocar la plenitud: l’art, la nit, l’amor, la ciutat i la sensació d’haver viscut, ni que fos per instants, una forma d’eternitat. El «tu» és el relat íntim d’un creador marcat per una presència absoluta que dona sentit a tot i que, en desaparèixer, deixa un buit irreversible. El «nosaltres» retrata una generació desencantada, atrapada entre les promeses del progrés i el fàstic d’un present que no acaba de pertànyer-li. «Ella», artista i figura magnètica, encarna el desig de durar i la convicció que només la creació pot desafiar la desaparició. Amb una prosa intensa, musical i profundament urbana, Meravelles tan breus reflexiona sobre la bellesa fugaç, el preu de la lucidesa i la ferida d’haver estimat i viscut amb excés.