Dalí i les becades

“Una becada, adequadament faisandé i sobre la qual s’hagi flamejat un bon brandi, acompanyada dels seus propis excrements amb tot el ritual dels millors restaurants de París, sempre representarà per mi, en això tan seriós del menjar, el símbol més delicat de civilització autèntica. Que bonic és mirar una becada mentre jau despullada sobre el plat! La seva anatomia esvelta adquireix, es podria dir, proporcions d’una perfecció rafaelesca.”

SALVADOR DALÍ, La vida secreta de Salvador Dalí

La «bécasse sûr canapé» es servia lleugerament faisandé, és a dir, es deixava podrir uns 40 dies per realçar-ne el sabor i s’acompanyava de la freixura i els budells de l’animal, que no es netejaven i contenien els excrements. Desprès, es rostia i es flamejava. A l’època es considerava un plat exquisit.

Als Contes de la becada de Guy de Maupassant no se les mengen com Dalí, però sí que les fan servir per un joc que desencadena tot el llibre.

Post a Comment

0
    0
    La teva cistella
    La cistella és buidaTorna